Aquesta desestacionalització s’aconsegueix fent promoció d’un turisme de qualitat, un turisme gastronòmic, esportiu i cultural que no necessita més places turístiques ni infraestructures que congestionin més el mes d’agost. De fet és un model turístic que promou la no-massificació de l’illa durant els dos mesos d’estiu i ajuda que es respectin els límits que té Menorca pel simple fet de ser una illa.
Si realment hi ha aquesta voluntat d’aconseguir un model turístic que reorganitzi l’ocupació de visitants i doni una oferta durant bona part de l’any, entram en un greu conflicte si ens aturam a pensar que s’està fent en qüestions de promoció turística. Cada any s’amplien les places turístiques sense que esdevingui un increment realment important en les pernoctacions totals obtingudes, es promouen centenars d’amarraments nàutics que, per la seva naturalesa, estan destinats a seguir massificant els ports i les cales de l’illa durant els mesos d’estiu i es projecten camps de golf i tot tipus d’accions agressives per al territori. Les actuacions destinades només a un turisme depenen únicament de factors externs, no tenen cap visió de futur i condemnen els valors naturals i paisatgístics que durant anys han servit de reclam turístic i han creat una imatge de prestigi i referent de bellesa a nivell internacional.
Amb tot açò, hi ha realment una voluntat d’aconseguir una oferta turística competitiva i sostenible? Quins són els motius d’aquestes contradiccions tan greus per al desenvolupament insular? Volem que els nostres polítics ens donin respostes abans que el nostre model turístic sigui el mateix que el de Marina d’Or o de Benidorm, i més ara que ja s'atraca la campanya electoral.