No fa gaire, no més de trenta anys (avui que estan tan de moda els escàndols urbanístics), les institucions de torn van decidir estendre els límits del poble, amb la brillant idea d’omplir aquelles terres fèrtils de cases, naus industrials, xalets, centres educatius, negocis… ciment, al cap i a la fí. I deim ciment perquè, sabent que es tractava d’una zona de recollida natural d’aigües pluvials i de ben segur d’interès biològic, no van preveure la construcció de dipòsits d’aigua de pluja, bona canalització o aprofitament dels aqüífers naturals. Poca previsió? Poc interès? Comoditat? Estalvi? Tant és, el mal ja estava fet. Avui, una decisió tan equivocada del passat s’ha convertit en un problema per al present i per al futur. I ara tenim que en aquesta zona, en continu creixement urbanístic i industrial, quan plou, en poques paraules, s’inunda. Per solucionar aquest enderrossall, es pretén fer una mena de riu artificial de 8 metres d’amplada i 3 kms de llargada fins al barranc des Rellotge, que travesseria un ANEI (11) d’especial protecció, i que afectaria irreversiblement camps de cultiu, un alzinar centenari, una necròpolis talaiòtica, sínies i construccions àrabs, etc. I el més curiós és que existeixen alternatives viables i menys destructives i impactants. Ep! Aquest no és un conte per anar a dormir tranquil!
Per aquest fet, i ja que aquesta situació és conseqüència d’una nefasta previsió que trenca qualsevol lògica, pensam que és bon moment per mirar enrera i no repetir els errors del passat, sino aprendre'n. Creim que estam en un moment de prou maduresa i que posseïm els mitjans necessaris per planificar els nous projectes urbanístics amb coherència i respecte cap a l’entorn i la seva riquesa, tot comptant amb un creixement sostenible d’acord amb les limitacions de la nostra illa.
Tic-tac, tic-tac... se li acaba el temps, al barranc des Rellotge?
FI