Des de la implantació del PTI, Menorca ha aconseguit generar una paradoxa. D’entrada, ha aconseguit aturar la destrucció del seu territori. Però aquestes mateixes limitacions han estimulat la inventiva dels especuladors. La força dels diners és un gran estímul creatiu.
Per això creiem necessari d’advertir que el que els promotors estan intentant és crear noves necessitats. I que ho estan fent de la manera més llesta: promoure projectes de grans dimensions però fent-ho no en nom del benefici econòmic sinó d’un presumpte interès social. D’una suposada demanda ciutadana fruit de la necessitat. És l’estratègia bàsica de la societat de consum i de la publicitat. Ens explicarem.
Quin és el punt dèbil en quan a preservació del territori menorquí? Ni més ni menys que tota la costa. Doncs la millor manera de poder-la urbanitzar és crear la necessitat de més amarraments, per a fomentar, presumptament, el turisme de qualitat. Però això no acaba aquí. Només és la punta de l’iceberg. Un cop aconseguits els amarraments, la mateixa necessitat social portaria a oferir infrastructures de servei per a les embarcacions i els turistes: camps de golf, sense anar més enfora. I un cop comença aquesta dinàmica, cau pel seu propi pes la “necessitat” de retocar la xarxa viària per a que aquests visitants es desplacin: desdoblament de la carretera general.
Aquests son els nostres pronòstics. Algú pot pensar que són només hipòtesis, però l’experiència en la lluita contra l’especulació ens demostra que no val a badar, i que la millor acció és la prevenció.
Per tant, el PTI és una gran eina per preservar Menorca, però hem de ser conscients que cap llei ens garanteix per si mateixa la victòria contra l’imperi del ciment, perquè les lleis poden ser canviades i només la voluntat popular i la vigilància activa ens permetran mantenir Menorca tal com la volem.